MI ADAC TEDA 201 
truir un camí d'engany consecutiu, cal matar la 
sinceritat en tot moment. 
Éísser mutable, variable, flexible, inconseqiient. 
Renovar la pell, els sentiments, les idees, les pas- 
sions. Canviar de sang i de cor. 
Cal fer de tant en tant, i després de cada hivern, 
primavera de l'ánima: convertir en fulles, i flors, 1 
fruits fugissers, la saba que corre pels camins in- 
teriors. 
ESPONTANIS 
El vftjor és aque els aqui més varlen de sinceritat, 
són els més grans enemics de P'espontaneitat. 
Tanmateix lespontaneitat és potser, en Vindivi- 
du. el més gran i diene de respecte. 
S'explica: lespontaneitat no és sinceritat. 
L'espontaneltat és una veu subconscient o incons- 
cient que té per missió guardar-nos a temps de cau- 
re al raonament, galleda d'aigua freda que ens fa 
avlanar la cresta i baixar fins al nivell de la veritat 
la sinceritat. 
El primer impuls, Pespontaneitat, va sempre di- 
rigit a defugir la veritat, a no deixar-nos arribar 
a ésser sincers: a volar. 
I'esvontaneitat és el crit lliure de l'esnerit en 
aquell instant que la veritat i la sinceritat resten 
adormides al fons de tot. Cal anrofitar l'esnontanel- 
tat per a fer grans coses a la vida. Cal no deixar-la 
caure mai a les grapes de la veritat i la sinreritat. 
] L'esvontaneltat ens durá semvore a fer alló «que 
ens privará d'executar la raó—aliada de la veritat