Romanso nou y de gresca, per fer riure. al que pesca 
Escolteume gent de bé 
Un cas que os esplicaré 
D” una pussa tan disforme 
De molt ridícula forma. 
Que tot lo mon va seguí 
Des del vespre al dematí, 
Poseus tots ab atenció 
Com si oisiu un sermó. 
En serta casa hi havia 
Una tal donya María, 
Que una nit se trobava 
Que les pussas se matava. 
Com que ab aixó tota dona 
Y sol passar una estona, 
Dona la casualitat 
Que una pussa á trobat 
Tan bonica y de tan preu 
Que *T matarla li sab greu, 
Pensa: —no.la mataré, 
Y jo me la mantindré. 
Ab aixó del dit al fet, 
La manté ab la seva llet, 
Sen grossa y vayentla sabía 
La fica dins de una gabia 
La bona dona es distreu. 
Cada volta que la veu. 
De día en'día es fa grossa 
Y ella la mira ditxosa, 
Ya no li vol dá mamá 
Y me li dona menjá.