. E fica,4yuna catedral Sr ea 
que alsa set pams lo portal. pt 
| véurala ja la gent | 
Cap al carré fuig corrent 
Y la pussa s' escapá 
Destruint un campaná. 
La segueixen mes de mil 
Y ella fa cap al catril, | 
e en aquell moment va passá 
Y 1 va fer descarrilá. : 
Va se tan de sopetón. . 
Que va fé ensorrá un pon. 
e tenía sols d' alsada .. 
uit mil pams y una pulgada. 
Mes vayent que res potte * 
Venen los del estrangé 
Carregats de municions 
Ab treinta mil batallons 
satrasents curantacuatra, 
D' aquelís que tot ho fan batra. 
Buscantla per tot arreu.: 
- Pero ningú en lloch la veu. - 
Més al últim 1 han trobada: 
En úna plassa assentada. 
Ab la boca oberta un pam 
Y menjan ab molta fam 
- Set quintás de pa moreno 
Que descubrí un sereno.  * 
Que T tenia pels seus fins 
Per enviá an als carlíns.  ' 
Veyent que estaba distreta 
Desseguit diu un corneta, 
- Dejxeuvos de fer mes foch 
Qui P'ha de mata jo soch. 
Y sense dir mes parauja 
si acosta fent lo maula. 
Y á dintra sa boca as fica. 
Que a fe de dell no era xica. 
Quan va ser dintra sa panxa 
Pensava que era al Ensanxa.. 
Perque segons ell á dit. 
Era mes gran que Madrid, 
Y ab cautela lamatá 
nxantli * rebost del pá. 
per lo cul va sortí. 
Que tothom lo va sao 20 
Y meñntras ho esplicaba. - 
Lo diari ja ho portava. 
Acudeix T' ajuntament 
. «En aquell mateix moment, 
“Per disposá sens molestia 
Lo que 's fará de la bestia, 
Cuatra mil estalladós 
Varen te veni 'Is senyors. 
Comensanla á destallá 
Per poguerla aprofitá. 
De la pell sola, creurian... 
Cosa, que may ho diriau; 
Ne van fe den mil botinas 
"Per las senyoretas finas, 
De las camas, un manobra 
Que per desgracia era.pobre 
Duas casas ne va fé 
Y las vigas varen sé. 
Las tripas eran tan llargas 
Que ni havía moltas cargas. 
Y una corda 'n van fe ab manya 
Que va voltá tot Espanya. 
Sense cap nus y afegit, 
Segons aquí ho trobo escrit. 
Lo cap, segons diu Simón 
Sembla la bola del mon. 
Y *l van dú á la esposició 
De Segovia ó de Lyó. 
Las costellas ajuntadas 
Ben netas y emblanquinadas, 
Ne serveixen avuy dia 
En una ciutat de Hungría 
Per palacio del baró 
Que li deyen del bastó. 
Lo demés que va quedá 
Ho te *l qui la va matá. 
Orellas, unglas y á més 
Catorsa ó setza panés 
Que tenia en un recó 
Plens d' empollas de ví bo. 
Lectors, aquí faig la creu: 
Escoltéu y perdonén... 
Tot aixó mo explicá 
Una jaya de Serviá, 
Un hivern aprop del foch 
sm jo era xabalot. 
jo com que soch prudent 
Aqui acabo y dich AMENT.,. 
Y aqui jo dono fi 
vinga 'l trago y á dormi 
perque may acabaría, 
ni que estés dos anys y un día,