PRL LA CONCORDIA 191
gim, servien de formidables armes elec-
torals quan eren una aspiració, peró que,
una vegada realitat, no reportaven un
sol vot al qui els havia gestionats.
La unitat d'idioma no impedí que les
repúbliques americanes es separessin
d'Espanya, com no ha impedit després
que orientessin llur vida prescindint en
absolut d'Espanya. Fa pocs anys, a la
Societat de Nacions es produí un fet defi-
nitiu en aquest respecte: es disputaren
els vots de les repúbliques americanes
de llengua castellana el Brasil i Espa-
nya, i aquelles repúbliques donaren llur
vot al Brasil, que parla una altra llengua.
¿Podrá l'ideal hispano-americá no-
drir-se d'una realitat económica a base
d'una unió duanera o d'un dret diferen-
cial en favor dels respectius productes?
Parlar-ne tan sols, alxecaria una protesta