LOG DE LA MENTIDA 101 
Sar. Lliura'ls, dona, a la prodigalitat de les espléndi- 
des besades i els veurás florir de nou molcguts i hu- 
mits amb formosor de ponzella de festa major . 
Sentir sed d'almoina és afany de veure éssers en 
la miséria. La beneficencia és l'egoisme més vil. 
La solidaritat cordial i circumstancial és tan no- 
ble com és vil una vida que es tradueix en missió 
de protecció als desvalguts: fer-los necessaris. 
El desig previ de donar consol, no és conseqiién- 
cia d'un desig de veure desconsolats ? 
No és una mania la déria de veure's perseguit 
qui odia els perseguidors, com ho és de veure per 
tot miseria i desconsol qui s'arriba a creure salva- 
dor dels miserables i desconsolats ? 
L'afany de salvar, és afany de veure éssers en 
perill o perdició. 
Aquell amic que ens ofrena amb tanta insitén- 
cia la seva amistat i el seu ajut moral i material, no 
Ens diu amb bones paraules que s'alegrará de veu- 
re'ns venguts i necessitats? 
Quan estimem apassionadament, no ens creiem 
Capagos de fer la felicitat de qui estimem, no el 
Creiem per si sol incapag, o bé li volem creure, no 
Ens alegraríem de veure'l en la situació més deses- 
Perada per tal de poder palesar-li fins on Testi- 
mem? 
Un metge suposa una colla de malalts, com un 
malalt assenyala la necessitat d'un metge. 
Un heroi no és en sí la demostració de l'existén- 
cia d'una gentada gris, duna majoria de pobra hu- 
Manitat? 
En el terreny anímic i intelectual: com més es 
dóna el cor, com més estimem, més cor i estimació 
7