EROGL DN LA TMENTIDOA
Paire, la formosor, els sentits, la inteligencia. Es
a dir: esperit, que és esséncia de 1'Absolut.
La ciéncia, en quan ha trascendit a sentar veri-
tats absolutes i s'ha fet dogmática, ha fallat. Un
accident la fa trontollar i els savis es queden boca-
badats. L'excepció els fa vacillar.
“I'excepció no fa més que confirmar la regla”—-
la saviesa de la regla—han cuitat a dir. Peró no
s'han donat compte que precisament lexcepció és
Vavís per a qué no es deixin dur massa de la regla,
per a qué vegin que la llei no és absoluta. 1 que en
un moment donat, és Vexcepció i no pas la Mei la
qui pot no solament sobreviure, sinó crear una nova
Mej.
Els genis innovadors, creadors, originals, guia-
dors i paridors de lleis noves són excepcions.
Aquest fracás de la ciéncia com a veritat ha aca-
bat d'abatre algunes intelligéncies febles o cansa-
des. Han pretés crear unes ciéncies més enllá. Sem-
pre la mania del camí de la veritat.
Volen reduir a regla lexcepció i crear la ciéncia
de Absolut.
TI P'Absolut els ha caigut a sobre amb tota llur
forca aplanadora.
Per a sotmetre Absolut, tan clar, senzill i axio-
mátic, han creat les ciéncies amagades.
Compreneu ara la Babel?
Qué pensarieu del náufras que en trobar-se en
mis de la mar amb una post—la cosa més senzilla del
món—, en comptes d'abracar-se a ella i fer-ne l'ús
savi de convertir-la en instrument de salvació, co-
mencés a voler saber llur substáncia o esséncia, a