MWIADIS AAA NTIDA 169 
Avui els comerciants, tan blasmats pels artistes 
de la sinceritat, viuen molt més a ''hora que la gent 
inteMectual, en co que a l'art es refereix. 
El comerc es nodreix d'antisinceritat. Els apara- 
dors, tan admirats, tan atractius, tan espléndits, su- 
periors la major part de les vegades en art a la 
majoria d'obres dels artistes, són el triomf de TP'an- 
tisinceritat en aquest retorn de la humanitat a llur 
infantesa. 
Han destruit la sinceritat de la botigueta i la 
parróquia amb llurs intrigues de sacristia, amb Hur 
nobresa d'esperit, amb la seva mortificant i avalo- 
tadora insignificáncia. 
El comerc és avui provaganda llampant i sueges- 
tiva. Preferim la transitorietat de les modes, la 
caducitat dels géneres, la baratura. 
Fl botiguer vol vendre barat ner vendre més. El 
client vol comprar barat per a poder comprar més. 
Vol que el génere duri poc, per a poder-ne comprar 
més sovint. 
El retorn a les coses de fácil trencadissa és un 
hon símbvtoma de civilització. Aixd ho saben els co- 
merciants. Ho ienoren molts artistes. 
No és aue avui sigvi arribada hora del comerc. 
Res d'aixa. És que el comerc va a la capdavantera 
de la civilització actual. 
Les dones en són fins a cert punt la causa, Ens 
nassen la má per la cara als homes. Annests són en- 
cara partidaris de la botigueta sense llum ni fines- 
trals. 
La gent va a comprar, desnerta llur inquietud per 
les mil variants dels aparadors, i mai no en surt de-