190 
PES TTAIDIE RES TRONO 
Quina brometa que farem! Jo tiranista? Jo mol- 
tonista? Si és per vosaltres que parlo. A mi qué se 
me'n dóna de pastors ni de moltons... Millor que els 
moltons es cruspissin tots els pastors. Millor que 
s'acabessin fins els moltons, si no fos útil la seva 
carn. 
I la seva llana. No sempre pels pastors, precisa- 
ment. 
kx 
L'espectacle més llastimós del món és la d'aquests 
homes públics de bona fe. 
Una vegada em contá l'amic Segarra (En Ramo- 
net) que a un ex-regidor de Tarragona lobligaren 
a parlar al miting que es celebrava després de les 
eleccions en les quals fou designat, per tal de re- 
merciar als votants el favor conferit. 
L'home, emocionat, s'acará amb la gent, i co- 
mencaá: 
—Ciutadans: Jo... jo... us agraeixo molt el que 
heu fet per mi... molt! Jo us prometo que us do- 
naré el cor..., jo hi posaré la meva sang... Jo voldria 
donar-vos l'ánima... 
Un del públic Pinterrompí : 
—No en mengem de menuts... 
El demés ja.... 
Quan un home es lliura a la política amb el far- 
cell de Pausteritat i la conseqgiiéncia a l'esquena, i 
arrossega el propósit d'ésser sincer, valdria més 
que es tirés de cap al mar. Hi guanyarien ell i el 
poble. 
El de menys és la sinceritat dels polítics. Que té