212 ES PROA AS E TUAUL O 
Charlot ha estat ferit, peró ha sabut suportar la 
ferida amb dignitat. 
Charlot no és un pallasso, sinó un home infant, 
que gaudeix fent cinema com un marrec que fa 
campana. Per ell, fer una pellícula és aixó: amagar- 
se d'estudi, de l'estúpida seriositat social. 
Charlot és el primer que es fa un panxó de riure 
amb els seus acudits, tan a l'inrevés dels pallassos 
trists. 
El qué li manca a Charlot és riure's de Nordamé- 
rica i de les lleis i les dones que el maregen amb les 
lleis. 
S'ha fet massa estantíc. 1 fixeu-vos com sempre 
es presenta en peregrinació. 
Si Charlot fos valent per a fer de llur vida el 
que caldria, el que voldria, llavors podríem esperar 
de veure el Charlot artista. 
Per ara només és un home que ha pres el cinema 
per a fer experiencia de llur vida privada. Com la 
majoria d'artistes del cinema. El cinema nordame- 
ricá és més una mena de gran món que no pas un 
art, en co 'que als actors es refereix. 
Pola Negri, Valentino, i una colla de colles, no 
són més que tipus que fan al cinema el mateix 
que farien als salons i arcoves del gran món. Peró 
ignoren els més elementals principis de Part. Fan 
sinceritat. 
L'únic artista és el director amb loperador, al 
cinema. 
Ara, parlant de Charlot, és un ingenu. Peró en 
el fons una consciéncia de la vida a tota prova. 
A punt d'esdevenir un pobre home. És poc valent.