214 Jo TORRDO TRAD 
Cal tenir-ho present. 
Goya—el pintor de “majas” que troba pels su- 
burbis, disputant-les als matons, i les quals sap en- 
dur-se'n als “merenderos”, no ens empalaga amb 
melaces de dones impossibles, ni esfings, ni altres 
vulgars terbolismes. 
Res no s'amagá als ulls de Goya, que esguardava 
de terra estant amb mirada senzilla i franca. 
Goya sap fer art a través de la “maja”, la qual 
no és cap perfecció clássica, i sap posar sota el re- 
trat de la dona orgullosa: “La Tirana”. 1 Goya sabé 
fer estremir de passió sensual la “maja”. Sabé pin- 
tar “La Tirana”. Francament insincer. Així amb la 
que podia ésser motiu de desig com amb la que po- 
dia inspirar odi. Art a P'hora de l'art. Independent 
de tot. 
Quan un artista és esclau de temes femenins o 
sexuals, amb conflictes que acaben en alcoves o sa- 
gristies, pensen que és un pobre famolenc, un in- 
satisfet, un home que passa molta sed d'amor i fam 
de dones. 
Encara més: aquell qui teoritza massa sobre les 
dones i l'amor, és incapac d'emprendre una dona 
amb valor del punt de vista sexual, i saltar per so- 
bre de tot, segur que entre l' home i la dona, per dins 
de tot, hi ha un imperatiu de fidelitat inelludible 
en llur naturalesa i per llur personalitat. 
Per aixó está bé que els poetes incapacos de pos- 
seir les dones a la vida, les posseeixin als llibres. 
Aquesta antisinceritat—a voltes només insince- 
ritat—és corresposta per elles, que, tímides o pre- 
ocupades, davant l'escomesa real es farien enrera,