NOSALTRES, PECADORS 
Assabentats que un dels flagells més terribles que 
pesen sobre les nostres publicacions són les errades 
d'impremta, ortográfiques i sintáxiques, de bon an- 
tuvi ens havíem fet el proposit d'evitar-les en ab- 
solut. Volíem fer una vindicta tipográfica. 
Malgrat aixó, en arribar ací, si heu llegit el 1i- 
bre, ja ho haureu vist. Hi ha hagut correcció i repás 
de proves, correcció i repás de págines, hem posat 
a contribució per evitar les errades tota la nostra 
voluntat. Sabem que qui se n'ha encarregat mereix 
confianga. 
No sembla si no un cástig. Sí puguéssim creure 
en certes coses, creuríem que hem estat castigats pel 
nostre orgull, per la nostra ambició de perfecció ti- 
pográfica. 
Peró preferím culpar-nos. Ni hem anat massa 
depressa, ni hem negligit cap moment de cura i d'es- 
forc. Qui sap si aquest ha estat el pecat. No sempre 
hi veu més el qui més mira. No ha estat prou seré 
él nostre afany de perfecció, i no ens hem donat 
compte que el pecat nostre era precisament, potser, 
de mirar de massa amunt els pecats mateixos,