MIO DE LA MUNTIDA 19 
esperit i la vigoria irresistible dels seus músculs, 
plasmació dinámica i collaboradora de l'esperit. 
Els del camí de la veritat cerquen la compensa- 
ció més enllá, al cap del camí. Així arriben a la 
desesperació en veure que el camí és infinit i que 
la immensitat és camp pels creadors i no pas cap 
paradís. 
Pero així com els veristes no toquen mai de peus 
a terra, i per aixó cauen i s'ofeguen, els mentiders 
no deixen mai de tocar, almenys amb la punta dels 
peus, la terra ferma. 
El veristes creuen que la terra ferma és alla, al 
regne de la veritat. 1 s'hi llencen. 
Els mentiders no es llencen mai. Fins quan inven- 
ten aviació no s'obliden de la Geografia ni de l'Oc- 
ceanografia. Són fidels sempre a la resultat de gra- 
vetat. 1 posseeixen l'infinit, el domen, i Pomplen 
de palpitacions de vida. 
Mentre els uns deixen la terra per petita, perden 
llur expressió, i són devorats per la gola paorosa 
de la immensitat, els altres eixamplen i enlairen la 
terra, la fan créixer, l'enriqueixen d'antenes—i no 
de tentáculs—i saben tota la glória íntima de l'he- 
roisme i del triomf. 
XAC A LA VERITAT 
La gran errada ha estat de creure que, fins en 
la concessió de la veritat així anomenada, aquesta 
€ra una fi, font suma de llum i perfecció. 
l, ensems, la contradicció ha estat que, tot i 
anant pel camí de la veritat, al guany d'ella, tothom