MORE. DE LA NENTIDA 49 
LA DIVINA IMPERFECCIÓ 
Fa una colla d'anys, vaig llegir una mena de con- 
te, crónica o llegenda que tractaré de resumir i de 
comentar. 
Un personatge ombrívol, apesarat i maniátic, d'as- 
pecte inquietador, va d'ací d'allá amb una sola pre- 
ocupació: convéncer-se que és ell lúnic posseidor 
d'un secret trascendental. 
1 pregunta als qui troba en son camí: 
—Sabeu per qué la Gioconda riu d'aquella ma- 
nera tan estranya? 
Com que tots els interrogats ignoraven el “per- 
qué” del tal somrís, l' home respirava tranquil i se- 
guia el seu romiatge investigador. 
Peró vulgué el fat que un dia es trobés amb un 
tranquil, al qual pregunta tot concirós: 
—Sabeu per qué la Gioconda riu d'aquella ma- 
nera tan estranya? 
L'interrogat somrigué, tranquilament, i, mig mo- 
feta davant la—per ell—ingénua pregunta i el seu 
no menys ingenu formulador, respongué com la co- 
Sa més natural del món: 
—Perqué no té dents. 
El romer, passejador del trascendental secret, 
queda bocabadat per a esdevenir esmaperdut i terri- 
blement irat després. Refent-se, vulgué saber com 
havia arribat a conéixer el secret el seu contrincant 
Posseidor. No recordo de quins enterraments o des- 
enterraments de futlletí parlava. 
De sopte, irressistiblement, s'abraoná sobre el 
tranquil i el mata.