52 qe TORRES TRUBO 
expressió, creu en ella, en fa intelligencia, la culti- 
va, i al cap de poc temps tothom es fa creus, al po- 
ble, de la floridura que ha posat, sense saber com, 
l Angelina de cál Xeco, mer cés a la invenció de Ves- 
cultor. 
VOS, QUI SOU EL MEU ARTISTA, 
SOU EL MEU PARE 
Heus ací que aquest escultor s'ha enamorat d'una 
noia. 1, adalerat, comenga a veure en ella expressions 
¡ més expressions de bellesa. Hi veu intelligencia, 
claror comprensiva, collaboració en el seu art. 
deixa fer i deixa dir. Es deixa 
La noia, passiva, 
a. Ella, que ha de tenir bellesa 
treballar per Vartist 
ni comprensió! 
Pero Vartista ho diu, ho creu, n'és un convencut. 
I ho diu tant a ella, amb tanta passió, amb tant de 
convenciment, que la noia trontolla, dupta, i comen- 
ca a preguntar-se si en realitat és bella i llesta com 
1i diu Partista. Pero si ja li sembla que “s'ho veu” 
¡ que “s'ho toca”! 
I poc a poc, veureu que la idea va prenent forma, 
el verb es vessa en acció, i sense saber com ni per 
qué, succeeix el miracle de florir bellesa i talent 
la noia estimada de Vartista. 
I és, temps després, la dona més formosa que Pes- 
cultor havia somniat, una font inexhaurible de for- 
mes prenyades d'art. I brolla d'ella com una casca- 
da luminosa de comprensió, tan intelligent, que 
fins el mateix artista se n'admira quan, de retorn 
de lamor, veu caminar sola, resplandent 1 inexhauri-