LOGI DE: LA MENTIDA 59 
tes i anarquistes es girarien endarrera i es convet- 
tirien en estátues de sal. 
1 fixeu-vos, si fem modestíssimes concrecions: 
La dona lletia o mal conformada que es contem- 
pla en els miralls térbols de tots els aparadors, cre- 
guda que és admirada de tothom. 
(1 la gent que, arrabassada pel narcissisme de la 
dona lletia, la segueix amb Vesguard i fins qui aca- 
ba creient—com ella--que és formosa. O, dones! 
Vosaltres sabeu de la mentida. O, poder de la co- 
quetería ! 
Aquesta noia que dúu un trajo o unes sabates 
que fan llástima, i que la gent escuarda, preguntant- 
se si és possible un gust tan estrafalari, esguards 
en els quals la noia hi veu devota admiració. 
(Il els que arriben—o, sávia justícia de Varmonia 
universal l—a admirar de bo de bo tanta dignitat 1 
fins a vlasiar aquell gust.) 
Aquest home o aquesta dona grossos que passe- 
gen triomfalment llur condició de hbocois. 
(Il que atrauen a més de quatre, sedults per la 
rica quantitat de vianda exvosada als aparadors.) 
Aquest nas meu que arribo a creure racial, aquests 
deus teus que llueixes amb honra en nom de la lle- 
eenda dels veus de les dones catalanes, aquella cara 
de pa de ral i aquella closca de meló... 
T tanta exhibició de formes, de wvestuaris, de gusts, 
dVidees i sentiments, d'integrants dhumanitat, il que 
tots. tots! troben comnensació, admiració, el seu 
parió a la curta o a la llarga. 
T aquest home popular sense talent que troba en 
Vadmiració de fora, el valor que no té dintre. 1