END: 1 DELLA MENTIDA 87 
Aixó no ho saben els intolerants del camí de la 
veritat. 
—Vull que m'estimi, no pas creient-me tonta. 
M'estimará creient-me digna de la mentida. 1 tam- 
bé mentiré jo. Aquesta mentida meva me'l fará més 
fidel que mai. 
Aquesta dona i aquest home arrosseguen a tra- 
vés de la vida el seu desengany d'aquell amor o 
Yaquell ideal que en un moment donat els obrí a la 
Veritat. 1 tota la vida la sacrificaran a l'enyoranga 
d'aquell engany. 1 a estar disposats altra vegada a 
deixar-se enganyar, a deixar-se posseir, lliurar-se 
1 posseir en l'engany. 
—M'estimarás sempre? 
—I tu? 
Heus ací l'amor veritable, tiránic i condicional. 
"amor que exigeix correspondéncia, insegur de sí 
Mateix. El dubte dels altres, no és el dubte de sí 
Mateix ? 
—M estimarás sempre? 
—I tu? 
Aquesta resposta estúpida que autoritza la posició 
de la veritat, fa caure tot l'edifici del cor, tota la 
fábrica de la imaginació.